Cinc dies

Fa tot just tres dies que he tornat d'Horta de Sant Joan, on jo i al voltant de vint noies i noies hem fet un taller de teatre a l'aire lliure, dormint en tendes de campanya, i ja trobo a faltar tot aquell espai i dessitjo tornar-hi.

Han estat cinc dies màgics, increïbles, apassionants, meravellosos... No em venen les paraules per descriure tot el que he sentit i viscut: he rigut molt, he saltat, corregut, m'he desfet de calor i he quedat com una gamba de tan vermell, se m'han cruspit els mosquits, i he plorat, plorat, plorat: d'emoció, de ràbia, d'alegria, de por... M'he alliberat, alliberat, alliberat!!!! Per fi el bloqueig ha caigut, el bloqueig que fa anys estava taponat dins meu i que em causava desesperació no poder treure. Allà, en la natura, amb les activitats, sense sentir-me quasi mai jutjat per ningú, confiant quan em duien de la mà a cegues, confessant-me amb un matoll i destrossant-lo mentre tothom em veia, i confessant a la companya tot allò que no podia treure enlloc, treient-ho enfora, destapant a dojo tot el que sentia perquè havia de sortir i per fi ho va fer, nedant en l'aigua del riu i del gorc, descobrint la natura, la cova, gaudint la vida com mai recordo haver-la gaudit, amb alegria i temor... Allà, essent jo, el Jordi que segurament ningú coneixia, com jo no coneixia els qui m'envoltaven, amb un bon humor que feia temps havia perdut, essent a estones l'ànima de la festa, aprenent de dos professor increïbles, parlant de teatre, de Shakespeare, plorant a l'espatlla i abraçat a algú de qui mai a la vida m'hauria imaginat fer-ho la nit de Sant Joan en deu minuts intensíssims, rebent el seu afecte, donant i rebent la meva confusió i por... Suportant amb bon humor les escridassades de la xicoteta que és "aixína", ballant per primer cop de manera semi-eròtica com mai hauria cregut que seria capaç de fer-ho... Descobrint la natura per primer cop a la vida, jo, que visc en un poble, la cova i l'aigua, coneixent i iniciant el que espero siguin amistats duraderes amb teatreros, allunyats de la vida en lletra petita a la que tots hem hagut de tornar, malauradament, aprenent dels companys i ells de mi, rebent elogis que em venien per sorpresa, sorprenent-me de com alguna gent pot ser tan perceptiva i encertar-la respecte a mi i d'altres a mitges, equivocant-se i encertant-la... Essent una mosca collonera per la pobra professora, que em va convèncer d'anar-hi... Déu, mai m'hauria perdonat perdrem això! Sempre que hi volgueu tornar i pugui, m'apunto el primer!!!

Ens han passat tantes coses a tots, oi? Com va dir el Peter, moltes més de les que som conscients. Hem donat i rebut més del que ens pensem. M'he endut l'estimació i connexió intensa d'alguns companys, i espero que ells la meva també, i la duré dins el cor, tant de bo per tota la vida!!! I sí, un abans i un després, un canvi, una transformació que feia anys que necessitava i que Horta i vosaltres, companys i professors m'heu regalat, i el més important: la sensació de renèixer perquè m'he alliberat, alliberat, alliberat!!! Comença a esborrar-se un any i mig espantós en la meva vida privada i em sento amb una energia que fa molt havia perdut. Adéu a l'apatia, als pensaments foscos, a la soledat, tot i que l'estiu se'm farà llarg sense veure-us a alguns de vosaltres i tant de bo tinguis raò, companya de confessions, quan em vas dir que tot anirà bé. Tant de bo, crec que m'ho mereixo i tu ja saps què vull dir. I cada cop ho tinc més clar, la llum i la intensitat d'Horta, el conèixer el que no sabia dels companys de curs del Cole, que he tingut un any al costat però he conegut més a fons en quatre dies que en aquelles classes petites i blaves que quan tornem crec que em semblaran claustrofòbiques i on la llibertat de la creació ni tan sols s'acostarà al que hem creat en aquella immensitat d'Horta, on hem deixat anar el nostre jo més íntim, allò que la civilització ens reprimeix i ens ofega i ens fa desesperar...

Mantinguem el record dins del cor del que ha estat Horta, no ho deixem escapar, i tant de bo la vida no s'endugui les nostres il·lusions, en el meu cas retrobades, i siguem uns resistents. És possible, us ho asseguro. Si estàs llegint això, forofa de Dant, tu n'ets la mostra i per això sé que es pot i perquè jo sempre m'he aixecat malgrat tot i per això també sé que es pot... I gràcies a tu, amic actor, per dir-me una de les coses més maques que mai m'han dit: "Adéu, apassionat de la vida!". A Horta m'ha sortit la passió sense ni tan sols pensar-no perquè hi havia llibertat i espai i la natura màgica ens ho ha permès a tots.

Fins la propera, Horta, VIDA, afecte, recerca de qui som i superació de pors i barreres! Ho anirem assimilant i segur que en aquest blog tornes a aparèixer tu i els qui va vam gaudir de la teva generositat.

Jordi.