NADAL 2012

NADAL 2012.

Sucre color de neu, espolvorejat damunt camins antics de joguina,

camins i planes emmolsegades, rius d'argent fingit,

llars imaginades on l'infant jau escalfat per alès feréstecs,

pastorets bondadosos i savis de tres colors,

la fira als ulls del nen és una ciutat immensa als peus de la colossal estructura antiga.
Ara l'adult, decebut per la petitor del que antuvi era tot un món,

somriu, recordant com per l'ànima menuda que ell va ser,

tot era un univers càlid en època de glaçades i vents esquerps.

S'endú a casa un recordatori dels temps ja vessats,

camina sol per les pedres d'eres més senzilles,

i s'embolcalla del so de les nadales que s'aboquen per tota la urb,

es deixa amarar de les llums que basteixen els dies de festa freda,

mentre recorda amors que no van poder ser mai,

amics allunyats per la vida,

alegries que llibres vermells i verds regalaven al seu cor,

quan era jove, quan era menys savi, quan era més feliç.

La nostàlgia l'acarona aquests dies,

la de tardes i vespres i potser matins arraulit davant l'aparell catòdic.

Tardes de malaltia, de convalescències guaridores i tranquil·les,

de jocs amb les edats repetides,

de celebracions d'aniversaris, de felicitat ara ja esvaïda.

Com en cascada agredolça,

recorda amors escapçats, amors incomplerts,

paraules ferotges i sent la temptació d'un perdó fugaç.

L'amiga de l'ànima, anònima en terra britànica,

ignora que, al so de cançons del mestre,

l'amic antic edifica la seva imatge etèria.

Potser un dia els seus ulls més cansats esguardaran de nou els seus,

també més exhaustos,

esmicolant el guix cruel de les hores passades.

A casa, rebut per una cambra solitària,

els seus ulls realitzen un miracle i fan viure l'adormit negre sobre blanc

de plecs farcits de paraules, esmicolant minuts, devorant hores,

en soledat, a la cambra on hi ha recollit un grapat de passat.

Passarà festes en companyia de la seva ombra,

emmirallat només per biblioteques íntimes de paper i ficcions virtuals.

Una embranzida li fa donar forma imperfecta als fills del seu pensament,

pensa en les congregacions mensuals on amb riures i alegria,

homes i dones bons, en la seva majoria,

aboquen pensades sobre arts escrites i li donen la mà.

Alguns li van clavar una astella al tombant de l'any passat,

i potser la ferida s'eixamplarà o s'empetitirà enguany. Pocs dies resten per saber-ho.

Dos anys compartint dinars, partits de paraules,

mil parlaments telefònics amb la que té nom vegetal i virginal,

alguna decepció amb nom de neboda,

i una estada fugaç en terres deprimides com la nostra.

I mentrestant, gairebé sempre en la distància, el llorer,

el nom de la santa, el comediant,

el traïdor com ell de paraules traspassades, la saviesa mateixa i la de nom de deessa

apuntalen el seu cor sense saber-ho, fent-lo més fort, més alegre, més resistent.

Demà tomba el seu any particular,

i el Nadal ja a tocar li fa una promesa de penes

i, tal vegada, alguna alegria.

L'esperança no defalleix
i a la maldat passada i present dessitja inferns perpetus de sofre i àcid.

L'avui es mostra incert.

A tots els lletraferits i als amics passats i presents.

Bon Nadal 2012,

que demà el món s'acaba!!!!

20/12/2012